Les nits on el vent va deixar de bufar i em va escoltar

Aquelles nits on els records del meu avi no eren alegria, sino pura tristessa i melancolia. Quan sentia que m'ofegava en les meves llàgrimes amb la cara contra el coixí i resant perquè els meus pares no em poguessin escoltar. Quan el vent va deixar de bufar perquè les mateixes formigues poguessin entendre pel que estava passant, i que tot era el principi d'un llarg camí.