Les nits on el vent va deixar de bufar i em va escoltar
- Reads 11
- Votes 0
- Parts 1
Ongoing
Last published Mon, Feb 26, 2024
Aquelles nits on els records del meu avi no eren alegria, sino pura tristessa i melancolia. Quan sentia que m'ofegava en les meves llàgrimes amb la cara contra el coixí i resant perquè els meus pares no em poguessin escoltar. Quan el vent va deixar de bufar perquè les mateixes formigues poguessin entendre pel que estava passant, i que tot era el principi d'un llarg camí.
All Rights Reserved
Join the largest storytelling communityGet personalized story recommendations, save your favourites to your library, and comment and vote to grow your community.
You may also like
Lam nguyệt xuyên qua chi Long quốc
Xuyên đến thế giới khác
Petjades
Libro en catalán. Llibre sobre els gossos abandonats, per concienciar una mica. Escrit en pre-covid (acabat de pulir al 2020). Tracta de les petjades que pot deixar un gos en el seu pas casa a casa, camí a camí, vagant sens rumb però amb la capacitat de donar llum a vides apagades. Espero que el gaudiu!Complete
S'ha esfumat una campaneta
Tot allò que hauria de ser bo per nosaltres pot acabar no sent-ho.Complete
Sense respostes
Cartes que mai vaig enviar, paraules tancades en els meus pensaments i tots els remordiments que em provoca la vida mateixa. Per què tot és tan depriment i complicat? -els capítols seran textos en ordre cronològic (almenys ho intentaré), o poemes, o trossos de converses que necessiti compartir amb altres persones. Treure tot el que fa que exploti secretament- Joycie Wayland DeathwestComplete
mis pensamientos
En este quento explica algunos pensamientos que he tenido, creando así nuevos pensamientos hi contradicciones a las teorías , y nuevos pensamientos filosoficos.
Àlies Heinz Chez
Nota de l'autor: Aquest text va ser escrit l'any 2004, per aquesta raó la majoria de les referències potser ja són obsoletes. De totes maneres, he decidit publicar el text per tal que aquesta història, en la mesura del possible, no quedi en l'oblid. Quan recordem el passat més recent de les nacions, dels pobles i/o dels estats, ens vénen a la memòria noms de polítics il·lustres, de caps d'estat cèlebres i sovint de màrtirs més o menys desafortunats. De fet, la condició de màrtir, ja de per si és un infortuni. Aquesta qualitat, o distinció, només es sol aplicar a una persona després de la seva mort, sovint en circumstàncies poc agradables, si és que la mort pot ser agradable en alguna circumstància. Sense cap mena de dubte, recordem morts com la del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat al castell de Montjuïc el 15 d'Octubre de 1940, morts com la d'un altre president, en aquest cas dels EE.UU John Fitzgerald Kennedy, mort el 22 de Novembre de 1963 a Dallas, o morts com la del jove Salvador Puig Antich, el 2 de març de 1974. Massa freqüentment oblidem, però, les circumstàncies de la mort de persones més o menys anònimes. Algú se'n recorda de personatges com Heinz Ches (a la foto), assassinat el mateix dia que Salvador Puig Antich?Complete
Content Guidelines