42 capítulos Em andamento ¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells?
La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta un altre cop'', '' com no, sempre sola'', ''pobreta, ho deu passar malament, '' i pensar que abans era la millor en moda...''.
Sempre els mateixos comentaris, sempre les mateixes paraules, i com sempre és el mateix, actuo q
igual que sempre, passo de tot.
Els dies a l'institut son llargs i aburits, estic sola i no parlo amb ningú, i la gent es pensa que no m'agrada, però en realitat estar sola no és tant dolent com tothom pensa.
Fins que arriba la persona indicada, i descobreixes que estar sense aquesta persona es com deixar de respirar.
