La cançó que mai serà cantada
En Blanc, per encàrrec, para un parany a en Fred Coophlock: l'embriaga amb certa flaire i el fa embogir amb la música d'una cançó. El transporta fins allà on les maduixes són negres i les dones cantussegen amb la seva veu de sirena. És una casa perduda enmig de Barcelona que posseeix un aspecte pintoresc, on hi viuen quatre cercadors de vides nocturnes, com ell. La seva existència, però, està predestinada a la mort eterna, a la de la ment, que no aconsegueix furgar els records amb precisió, com la de cadascun dels nocturns que viuen reclosos davant la vida humana que els engoleix.
