Et vull!

No sóm tan diferents als animals com pensem.

Des que vaig néixer he tingut gossos a casa. Jo vaig arribar en aquest món i ja n'en teníem un, aquest es deia Lucho. Quan neixem sóm persones sense personalitat, no enraonem, no reflexionem. Tansols plorem i movem algún braç, alguna cama... Els cadells de gos no. Ells ja porten dins l'instint de supervivència, ja sense que ningú els ajudi, la majoria d'ells s'enganxen a mamar de les mamelles de la mare per instint. En això sí que sóm diferents. A part del físic, és clar.
Normalment són millors els gossos que les persones. Pots confiar en ells més que en qualsevol ésser viu. Mai et trairàn ni et jutjaràn. No s'enfadaran amb tu per qualsevol tonteria.
Podríem arribar a ser com ells. Ells es comuniquen, igual que nosaltres. No de la mateixa manera, obviament, però també ho fan. Es banyen als bassals d'aigua que per ells són pisscines. Corren rere una pilota igual que nosaltres correm rere un noi o una noia que ens agrada.