La Caixa de Joguines d'en Pau

Hola amics lectors!, Us vull presentar un conte especial per reflexionar sobre la integració de les persones amb discapacitat, però molt concretament dirigit als nens amb amb minusvàlua i la seva integració amb la societat. Per tot això, aquest es un conte que parlarà de valors, com ara l'amistat, la solidaritat, la companyonia, i como no, la integració.
Mitjançant aquesta ficció, vull posar el meu granet de sorra, en aquest tema tant important com es la integració de la canalla amb minusvàlua i fer reflexionar sobre aquest fet, tot ajudant a entendre que aquestes personetes només es diferencien amb altres nens per tenir una discapacitat i que se'ls ha de tractar d'igual manera que un nen sà, ja que com ells, tenen les mateixes ganes de jugar, també els agrada escoltar musica, passejar i anar al cinema, només que amb segons quines discapacitats, (ex. Síndrome de dawn, paraplègics, etc) se'ls ha d'ajudar una miqueta mes a entendre les coses.
Aquesta historia serà narrada en primera persona. El seu protagonista es diu Eric, es un nen de set anys que sempre ha compartit aula amb nens sans com ell i quan comença el nou curs s'adona que... a mes dels seus companys habituals, aquest cop comparteix l'aula, un noi amb cadira de rodes, aquest nou company es diu Pau, ha vingut a aquella aula perquè el col•legi de l'Eric està participant en un programa d'integració amb nens discapacitats. A mesura que el conte vagi avançant, l'Eric descobrirà que ser amic d'un nen minusvàlid tampoc es tan dolent. Què, m'acompanyeu a descobrir-ho junts?.