Un segon, mil sensacions

El cor cada cop em batega més fort, la meva parada és la següent, miro per la finestra aquella aigua serena tranquilitza els meus nervis. Miro el mòvil per enèsima vegada en aquests últims cinc minuts. Res. El tren para, baixo a tota pressa, les cames em tremolen, després del que va passar ahir a la nit, no se com serà la nostra relació a partir d'ara, el que tinc clar és que després d'allò tot canviar.
Surto per la porta de l'estació, miro a la dreta i a l'esquerra però no el veig, torno a treure el mòvil per mirar si tinc algun whats app però no és així. De cop i volta sento unes mans que em rodegen per darrere i aquella veu que desperta les papallones del meu estómac amb un simple hola.
Em giro i em trobo amb els seus ull d'aquell color blau marí tan intens que miren els meus, la seva ma acaricia la meva galta i resegueix el meu llavi. Cada segon som més aprop els nostres llavis rocen em deixo portar per la passió que crea besar a la persona que portes estimant en secret massa temps