A vegades hem d’acceptar persones al nostre pensament, encara que ja no siguin a la nostre vida. Fes fora a qui destorbi, de vida només en tenim una, que dura quatre dies. No la perdis amb gent que no et valora, que no t’estima, que no et tracta bé. Perquè valem més, i ens mereixem més. A vegades la vida és molt injusta amb nosaltres. A vegades ho és la gent, i fins i tot alguns cops nosaltres mateixos. Però això no ens ha de detenir, sinó fer més forts. No deixis que ningú et controli la teva vida, perquè ningú i absolutament ningú és superior a tu. Abans de fer les coses, pensa-les, abans de dir les coses, pensa-les. Perquè a vegades diem sí massa ràpid, i a vegades diem no massa tard.
Núria.
La Sílvia fa 2 anys que treballa en una altra empresa i amb la vida estable centrada en el seu futur, però que passarà quan es retrobi amb el seu passat de cara i descobreixi que encara guarda un sentiment.
Avís: és una història fictícia i amb contingut adult.
PD: Hola, ha passat molt temps i en principi no anava a escriure una segona part del relat Venjança i Sentiment, perquè havia posat un punt final, però fa 1 any i mig vaig tenir un moment d'inspiració i va sortir tot aquest caos de narració.
Així que moltes gràcies a tota la gent que va llegir el primer relat, i us animo a llegir aquest següent, no ho sé com sortirà i no està acabat, però de totes maneres agraeixo el vostre recolzament i paciència, espero que ho gaudiu.
Sinó heu llegit el meu anterior relat, aneu primer a llegir Venjança i Sentiment, moltes gràcies.