I sí, em fa mal. Em fa mal el que m'ha dit però mai ho sabrà, així que el meu rostre neutre es congela, sense deixar a la vista cap emoció. I ara, ja no hi ha ràbia dins meu. La tristesa comença a córrer per les meves venes, i els ulls comencen a aclucar-se. Intento mantenir-me desperta, però, en un món com aquest, l'únic que vull és dormir.
All Rights Reserved
Join the largest storytelling communityGet personalized story recommendations, save your favourites to your library, and comment and vote to grow your community.
A veces el destino suele ser cruel.
A veces la herida duele tanto, que no podemos respirar.
Si bien, mi destino es incierto, sé que no mejorará. Y lo que sí es cierto, es que duele saberme mundana.
Terriblemente humana...