Supervivència ?

Fa tres dies que vaig entrar en aquest forat. Finalment han parat de ploure bombes, la boira de cendra em penetra les foses nasals i tosso mocs negres que em deixen la boca amb un regust desagradablement metàl·lic. Quan he intentat sortir d'aquest cau, tots els músculs m'han apunyalat amb les seves queixes d'encarcarament. He estat reanimant el meu cos fins que el remug del meu estomac a activat el meu instint més animal, la recerca de menjar.

L'exterior és un desert de flames, amb muntanyes de gratacels enrunats i l'estàtica d'un aire carregat de cendres i tensió, el terror regna arreu. Em faig camí entre cossos sense rostre ni vida, aferrant-me a la moral i l'ètica per no deixar-me vèncer per l'instint. En situacions així, la ratlla entre humanitat i salvatgeria és borrosa, la fam, la por i la soledat juguen amb la ment humana, retornant-la a l'estat més primitiu de l'ésser.

Menjo la carn cremada xopa de les llàgrimes que brollen dels meus ulls, les llàgrimes de l'home que vaig ser