COREM: Un món a l'altra banda

Es va despertar en un lloc totalment desconegut. No sabia què hi feia ni com havia arribat fins allà, però tampoc li importava. Era com si no recordés res. Només un nom: Alice.
Sabia que es deia Alice, perquè se'n recordava que el seu pare li repetia sempre abans d'anar a dormir:
- Alice, Alice: no canviïs mai, em sents? Mai. Que sàpigues que jo sempre estaré amb tu, passi el que passi, siguis on siguis, perquè potser algun dia no podré estar al teu costat, però jo sempre estaré a dins del teu cor, com tu sempre estaràs dins del meu.
Però per a ella aquelles paraules llunyanes ja no tenien cap sentit. Les recordava com un somni oblidat, confuses i dolces, però irreals, com tots els somnis.
Va mirar al seu voltant, i es va sorprendre en veure que res no l'envoltava. Només foscor.