Basničky Na Opak
- LECTURES 37
- Votes 2
- Chapitres 1
En cours d'écriture
Dernière publication dim., févr. 14, 2016
Sukal pes
(CC) Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Pas de Modification
Rejoignez la plus grande communauté de conteursObtiens des recommandations personnalisées d'histoires, enregistre tes préférées dans ta bibliothèque, commente et vote pour développer ta communauté.
Vous aimerez aussi
ODADAKI GARIP VARLIK
Korku![La casa dels Vallgal [En català]](https://img.wattpad.com/cover/312451226-256-k323091.jpg)
La casa dels Vallgal [En català]
Fa anys que cap notícia mediàtica relata cap tragèdia de Vallgal, el poble que s'ha arribat a fer famós per les grans i delicioses vinyes que produeixen incomptables quantitats de vi en una de les terres considerades més fèrtils de tot el país. Malauradament, res no és per sempre i, tot i que la prosperitat anava sobre rodes, dins d'una de les cases que es diu que està més encantada del món, una estranya energia comença a cobrar vida i a tenir set.
La casa de los gritos
Hace muchos años en una casa, donde nadie iba y casi pasaba nunca por delante, vivía un señor llamado Antonio. Era un caballero de unos ochenta años. Tenía el pelo grisáceo, muchas arrugas en la cara, con barba. No era muy alto pero tenía unos pies enormes. Vestía con una camisa de cuadros y unos pantalones muy gastados. Sorprendentemente tenía familia, una hija que se llamaba Julia, un hijo que se llamado Marcos y tenía cinco nietos. Pero a medida que los años pasaban fueron alejándose porque se dieron cuenta que dentro de la casa se escuchaban gritos en los momentos que iban a la vivienda Una vez que el señor murió su familia decidió vender la casa porque no la podían mantener. Lo que no se esperaban era lo que había dentro de la casa, ya que Antonio no le había dicho nada sobre eso.
El d'estripador del port
Aquesta historia tracta d'un jove que vivia a un petit poble costaner mig abandonat. Venia de família pobre i la seva mare va morir als seus 4 anys. Es diu Liam, i als 11 anys ja treballava d'ajudant de mercader per portar alguna cosa de menjar a casa seva, ja que amb el petit sou del seu pare no en feien prou. Però ell sempre veia aquells pescadors amb els seus sacs de monedes plens venent les seves preses, mentre ell cobrava 2 tristes monedes al dia. Per això va decidir unir-se a la tripulació de pescadors del poble, encara que fos la feina més perillosa del sector, ja que era la més ben pagada.
Directives de Contenu