Una dona sola, molt sola, va caminant poquet a poquet pels carrers del Poble del Montseny...

Viure dues vides, la mateixa gent, els mateixos hàbits, més llibertats i menys por. Així és com com viuen els somiadors, no necessiten arriscar-se, ells ja ho viuen, però ella és una exepció, tot allò que ha viscut en la vida imaginaria passen a ser objectius i reptes per a la vida real.

3 personas despiertan en una habitación oscura sin recordar nada...

Una crisi i una altra crisi i una altra més encara, fins arribar a la crisi de la sacarina...

La soledat abans del destí

esta historia va para una persona muy especial a la que le tengo mucho carino y darle las gracias por todo lo que e aprendido de ella.

Petits relats eròtics, misteriosos i terrorífics, impregnats de romanticisme.

Aquí veureu petites reflexions d'una adolescent que a vegades es planteja el món on viu.

Últim dia on es creix i mor