Numes Digues Adeu

Un jove poeta viu atrapat entre el que sent i el que no s'atreveix a dir. L'amor que sent per ella el consumeix lentament: l'admira en silenci, l'escriu en versos i somia amb confessar-li tot algun dia. Però mentre el cor crida el seu nom, les paraules només troben refugi en el paper.

Només jo, la Lluna i el silenci dels somiadors.

Petits poemes, petits dibuixos, petits pensaments escrits en trossos de paper.

Si creus en els somnis es faran realitat... Recull de frases i pensaments, espero que us serveixi i us inspiri, ni que sigui una mica...

Sento que la inspiració em ve sempre al vespre, el moment del dia en què ja ho has viscut tot i ja pots descansar, però és en aquell moment on la imaginació es desperta i les paraules comencen a moure's dins del meu cap, sense control. No puc deixar que aquestes ballin lliurement, així que agafo el meu teclat o el meu llapis i les deixo marcades i quietes en una superfície. Així doncs, això és un recull de poemes i textos, en què hem despullo dels sentiments, de les emocions, de les sensacions i de les vivències... Pensa'm com si fos una paraula. #mypoemsjosepcarner

Poemes que em passen pel cap

El poemario de CireGoiz dedicado únicamente a la musa que le devolvió La Luz (Nueva luz- Poemario de CireGoiz).

Cada domingo una reflexión!

Saber apreciar les 4 estacions, amb totes les coses que hi ha darrera.

Ací escriuré cada pensament que tinc d'una persona que considere especial. M'agradaria que fora un poema, però no soc cap profesional. És curtet. Escric per diversió. Disculpeu les possibles errades.