Por

Ell era el vent que acaronava les branques, jugant a fer ballar les fulles una dansa hipnòtica, constant i misteriosa; però també era el vent rabiós, ferotge i violent que sacsejava les copes dels arbres amb força i feia defallir les arrels dels més dèbils que expiraven lentament.
Ell era el foc que habitava als cossos de cada ésser fent-los càlids al tacte, fent-los vius; però també el foc que els abandonava a la seva sort, refredant-los i fent-los sucumbir al buit.
Ell era l'aigua que corria alegre per les pedres, els explicava històries d'indrets llunyans d'on provenia i despertava en cada una d'elles els colors que un dia s'hi havien adormit; però també era l'aigua desbordada, fora de control, destructora, que feia colpejar els cossos a les pedres que, silencioses, sentien com perdien l'alè, agonitzant.
Ell era la terra fèrtil que feia créixer la vida cantant llargues cançons de dies pròspers, convertint cada dia en una sorpresa en el paisatge; però també era la terra que tremolava, que feia retòrcer les entranyes del món i xisclar l'equilibri de qui tothom parlava.

En ell existia la més gran contradicció, i això el convertia en un ésser solitari i terrible alhora que l'ésser més pacífic i savi que existia a la capa de la terra. Voleu saber qui és? Sou capaços d'aventurar-vos als racons més foscos i buits del bosc?
Us hi convido, seguiu-me.