En un Instant

T'he vist néixer i t'he vist morir. Desgraciadament, ha estat la llei el que t'ha conduit cap a aquest destí terrible. O potser la cultura, ja no ho sé. L'únic que sé és que el ser humà és el ser més vil i cruel d'aquest món. No li importa matar un innocent. Encara recordo com vas néixer. El teu primer gemec.
Estàvem al centre de cria de l'oncle. Quan hi vam arribar, l'oncle ens va dir que ens esperéssim, que el part estava a punt d'acabar, i que naixeries. Vam entrar a la quadra i allà estaves: amb la mirada innocent que teniu tots els animals als ulls, amb els músculs sans de tots els vedells, amb el pèl completament negre, sense cap taca. Allà estaves tu, a punt de menjar-te el món. Tot seguit, la teva mare es va posar dreta, se'n va anar cap al prat i amb tan sols tres intents, et vas posar dret i la vas seguir. Al dia següent, ja galopaves lliure pel prat, al costat, sempre, de la teva mare.
El temps va anar passant. A l'any, ja et van separar de la mare i et van ajuntar amb vedells de la mateixa edat i sexe que tu. Als dos anys ja et sortien les banyes i començaves a tenir jerarquies entre els del teu grup.
Jo et venia a veure cada cap de setmana. Eres com la meva mascota. Em reconeixies. Cada setmana, desitjava que arribés dissabte per anar a la granja de l'oncle i veure't. Encara me'n recordo d'aquella tarda, la millor tarda d'aquell estiu. Quan vam sortir a cavalcar pels prats dels Pirineus aragonesos.
-Ei tiet, em deixes agafar Scout, el cavall castany? I l'Stark també.
-L'Stark? Qui és l'Stark?- em va preguntar ell.
-L'Stark és el toro que va néixer fa dos estius, tiet.
-Li has posat nom? No ho hauries d'haver fet. No posis mai nom si saps que ho perdràs.
-Que perdré? Per què?-vaig preguntar jo, estranyada.
-És igual, vés, vés a cavalcar amb Scout.