LET'S RUN AWAY

LET'S RUN AWAY

  • WpView
    Reads 20,139
  • WpVote
    Votes 1,186
  • WpPart
    Parts 42
WpMetadataReadOngoing
WpMetadataNoticeLast published Sun, Jan 21, 2018
¿No heu sentit mai que la gent no us compren? ¿ I que pensen que sou extranys, però en realitat pot ser ho son ells? La gent pensa que soc rara. Quan vaig pel passadís de l'institus, la gent se'm queda mirant, sento com murmuren: '' mireu, la rareta un altre cop'', '' com no, sempre sola'', ''pobreta, ho deu passar malament, '' i pensar que abans era la millor en moda...''. Sempre els mateixos comentaris, sempre les mateixes paraules, i com sempre és el mateix, actuo q igual que sempre, passo de tot. Els dies a l'institut son llargs i aburits, estic sola i no parlo amb ningú, i la gent es pensa que no m'agrada, però en realitat estar sola no és tant dolent com tothom pensa. Fins que arriba la persona indicada, i descobreixes que estar sense aquesta persona es com deixar de respirar.
All Rights Reserved
#4
adolescència
WpChevronRight
Join the largest storytelling communityGet personalized story recommendations, save your favourites to your library, and comment and vote to grow your community.
Illustration

You may also like

  • Idílico
  • diario de un amor complicado
  • Càstig Infernal
  • Ell, "l'ajudant de conversa"
  • Entre estrelles del Nord
  • Destins entrellaçats
  • Mitja volta
  • Ets el meu gra de sorra
  • Continua endevant
  • A new beinning with you
Idílico

A guerra havia terminado. A União Shinobe venceu. Kaguya estava selada e aqueles que partiram podiam finalmente descansar em paz. Mas para o jinchuuriki de Kurama não sentia a felicidade que devia sentir... Teria forças para assistir Sasuke partir mais uma vez?

More details
WpActionLinkContent Guidelines