Temps
  • Reads 79
  • Votes 11
  • Parts 2
  • Reads 79
  • Votes 11
  • Parts 2
Ongoing, First published Nov 16, 2016
Pot ser que amb el temps haja canviat;

que cada vegada hem coste més escriure un vers amb tanta força

pot ser també que guarde eixa força per besar-te,abrasar-te

fins que em bril.lien els ulls.


Senc,en mirar-te,la sensació de trobar-me amb una part tangible de la meua ànima.

Dorc amb la incertessa de tornar a vore't,i la veritat em dol,

cert és que ja no sóc jo si no et trobe,

que se'm talla la respiració en imaginar-me el teu suau pèl ací amb mi.


He perdut tant de temps buscant llibres per deixar de pensar

que ni m'he adonat que tenia davant un llibre que deveres desitjava ser llegit,

un llibre que t'enganxa en la primera línia i vols seguir llegint quan arribes a l'última.


Sé sobradament el que perd i el que guanye,

he descobert que ja no perd ni guanye,sols creixc,amb tu,simplement millore

he de admetre que no veïa clar,que jo no era així

però que dia de hui sols et necessite a tu,ací amb mi per ser feliç.
All Rights Reserved
Sign up to add Temps to your library and receive updates
or
#6vida
Content Guidelines
You may also like
You may also like
Slide 1 of 10
La Solitud. cover
Escrits cover
Sospirs de cristall cover
Paraules que neixen de la Imaginació. cover
MONSTRUOS cover
~POESIA~ cover
L'eternitat d'un record cover
ELS MEUS VERSOS EN ENGANXINES cover
Murmuris de l'ànima cover
relats d'una adolescent cover

La Solitud.

1 part Ongoing

Poema de pensaments que neixen des de la solitud.