Feminismo

El feminisme identifica les lògiques de dominació que volen sotmetre altres cossos i s'enfronta a elles. La interseccionalitat és això: va néixer com un crit des dels marges, des del feminisme no blanc, no heterosexual i va posar sobre la taula que no hi ha opressions de segona, hi ha opressions que no patim. No cal ser psicòloga per entendre que en el moment en què es banalitza la violència contra uns cossos, és molt fàcil fer un clic mental i estendre la violència cap a altres i, sobretot, cap a les altres En aquest estand es vol denunciar la violència masclista i això, per descomptat, és una cosa molt necessària
corre la sang i aquesta sang no hauria de ser invisible. Com tampoc hauríem de ser invisibles nosaltres, les dones animalistes, les que patim la violència quan els matxirulos taurins ens demanen que "els ensenyem les mamelles", quan ens envien a fregar o es toquen els genitals L'espina dorsal de l'animalisme és el feminisme. Són les ulleres violetes les que fan que identifiquem les injustícies. Per això aquest moviment està format majoritàriament per dones i per això és castigat i és insultat. No es pot entendre la violència que patim sense la clau de la violència masclista.Les ulleres violetes haurien d'identificar aquesta sang i no somriure, sense mirar cap a un altre costat, quan la tauromàfia se la treu, molesta, de les sabates. Al cap i a la fi, el feminisme és incòmode, qüestiona el que ens diuen que és tradicional, normal i natural. Per això, la violència contra els animals és un assumpte feminista. I el feminisme sempre pren.