La Bruna i la Lluna

La portada, banners i reconeixements son una gentilesa de @CSEdiciones
-Primer lloc novel·la juvenil @CSEdiciones LMH2.

Els darrers mesos han estat d'infart, una muntanya russa d'emocions contraposades, un anar i venir de gent i personatges que l'han acompanyat durant molts anys i ara, encara que s'aferrin a l'absurd tòpic del: "tranquil.la que et trucarem i ens veurem més del que et penses", a poc a poc la van abandonant. La Bruna encara és jove i torna a estar sola. Ella ho va escollir així fa temps, però ara el pla no era aquest, ara no! Ell ha marxat i només li ha deixat paraules amables d'un amic que ja no se l'estima prou, no com abans. Ella té el que volia, s'ho ha guanyat a pols, encara és jove, té la feina dels seus somnis i, ara sí, massa temps per pensar.

Quan està desesperada, sempre a soles, i la lluna ja la vigila, corre com si li anés la vida fins a la seva habitació mentre mira de reüll com el temps del seu rellotge de polsera no s'oblida de comptar cap segon. Sempre té l'esperança que algun dia el temps s'aturarà i les estones que es passa tranquil.la i segura, llegint lluny d'aquí dins del seu llit, no s'acabaran mai. L'esperen, sempre, per abraçar-la, mimar-la, tot xiuxiuejant-li dolces paraules a cau d'orella. Les paraules llavors seran el de menys, però ella no ho sap.