EL VIATGE A KRÝSTALLO

Capítol I MAX

 -Però qui pot ni tan sols pensar en matar algú en mig del viatge espacial més important de tota la punyetera història?

-No ho sé Marta... però ara mateix sembles molt sospitosa... repeteixes tota l'estona el mateix... –va replicar en Max-.

-Aquí té raó en Max... queixant-te d'aquesta manera sembles la sospitosa número 1...-va afegir Joana-.

-M'ho esteu dient en serio!? Pau, Pau per l'amor de Déu, digue'm que tu confies en mi! –la Marta estava rabiosa, no entenia per que l'acusaven d'aquesta manera-.

-Marta... jo crec que la Joana i en Max tenen raó. Han mort dues persones, Marta, DUES! I tenim el pilot inconscient... i tot això ha passat mentre tu estaves sola... ho has admès a l'anterior reunió...

-Tu també estaves sol, abans! I ningú dubte de tu! Per que? Has estat callat gairebé tota l'estona... això també és molt sospitós! I...

-CALLEU! ARA! –en Julian els va fer callar a tots de cop-. Està clar que discutint entre nosaltres no arreglarem res... tinc una idea.

-Com no? El gran Julian! Sempre té un pla! Per que t'hauríem de fer cas? I si ets tu l'assassí? .

En sentir això, en Max i en Pau es van quedar pensatius, potser la Marta tenia raó: i si en Julian era l'assassí? Per les proves que tenien (que no eren gaires) semblava que l'assassí no era humà, però, en Julian era bastant intel·ligent com per falsificar aquelles proves.

-Bé, si m'heu de tractar així, jo me'n vaig, ja em vindreu a buscar quan us vulgueu disculpar –en Julian va agafar la seva jaqueta i se'n va anar, enfadat-.

-Òndia Marta, mira el que has fet! La persona més intel·ligent en tota la nau i ara està enfadat amb nosaltres –la Joana va marxar darrera en Julian, per parlar amb ell, metre la Marta marxava en direcció als dormitoris-.

-I ara que fem? –va preguntar en Max-.

-Buscar en Joan, suposo, no ha assistit a la reunió i estic bastant preocupat –en Max va assentir i van marxar en la seva búsqueda.