Les passes se sentien cada vegada més a prop, ens giràvem, però no veiem ni sentíem res, vam començar a córrer, però no sortíem del bosc, era com si fos "infinit". Quan per fi vam deixar de sentir les passes durant una estona, vaig notar com si algú em toques l'espatlla, vaig mirar qui havia sigut, però no veia a ningú, no obstant això encara era com si algú em toques l'espatlla, però no hi havia ningú, només el meu germà, però ell no havia sigut.
Per un moment vaig veure com una llum que estava molt a prop d'on estàvem nosaltres, però la vam ignorar i vam seguir caminant.
YOU ARE READING
El Bosc
HorrorUn dia vam anar al bosc a buscar bolets i em vaig trobar amb una cosa realment esgarrifósa...
