Mai no havia vist alguna cosa igual. És com una dosi de màgia en les teves venes. Adrenalina. No ho puc descriure en paraules. Un nou despertar. Diàriament el mateix instant. El mateix moment. El mateix record. El mateix sentiment. Màgic.
Mai podem apreciar les petites coses que tenim fins que les perdem. I jo ho estava a punt de perdre. I ara, cada dia, matino per prendrem el cafè veien l'alba desde la meva terrassa.
Penso que hem de valorar tor el que tenim i dir gràcies a que tenim questa vida. No ens hem de queixar, mai.
