Relats breus

L'Alumne

Té sis anys.

No, no en pot tenir sis n'ha de tenir mes.

Molts mes.

M'ho diuen els seus ulls.

Aquests ulls...

Faig una pregunta, nomes ell la contesta.

Com sempre.

Pero ell no em pot estar fent cas.

Ell quan era viu tampoc m'en feia.

Pero ell em mira.

No...

Els seus ulls em miren pero ell no em veu.

No em pot estar veient.

Ell no.

Nomes ho fa veure.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

S'acaba l'escola.

Per fi...

Pero encara els veig.

Aquests ulls...

Vaig fins el cotxe.

Cada vegada els tinc mes gravats.

L'engego i surto de l'aparcament.

Els veig...

Una pilota es para davant del cotxe.

Freno.

I ell la va a buscar.

Justament ell...

Rellisca i cau.

Em mira.

Els ulls...

Arranco.

Sento crits.

Pero m'he n'he deslliurat.

No em tornaran a molestar.