Relats breus

L'habitacio

La noia està cansada...
Avui ha estat un dia plàcid i tranquil de primavera.
Però ella està cansada, així que s'estira i dorm.
...
...
Es desperta a les __:__.
Res no ha canviat, però a la vegada tot és diferent.
L'habitació on es troba és la mateixa on s'ha adormit... o potser no?
No hi ha cap mena de mobles ni objectes de cap mena.
Fins i tot ella esta estirada al terra tebi d'aquella habitació.
L'única cosa que hi ha a la sala és una finestra d'on entra una llum fosca, com de nit d'estiu.
Ella s'hi acosta...
A l'altra banda només s'hi entreveu una altra sala...
Idèntica a aquesta...
La noia es gira per tornar a mirar l'habitació amb forma de ela.
Una flama blavosa que no desprèn escalfor sorgeix enmig de l'habitació.
Potser no calor, però desperta una gran curiositat a la noia...
Que la toca...
La noia comença a sentir unes lleus convulsions.
Que s'intensifiquen.
Li costa respirar, està agonitzant a terra.
Comença a tenir visions.
Plagades d'ombres humanes... o més aviat humanoides.
...

La seva vida ha seguit igual... Per la resta de la gent...
Però ella ara ja sap la veritat.
O potser ja la sabia i ara li ho he confirmat.
Ara ja sap quin és el seu destí...
Ara som una sola persona...
Ara soc ella.