DIARI D'UNA SOLITARIA

PRIMERA PART

12 de gener de 2014

Avui començo a escriure’t, a expressar els meus sentiments i les meves emocions. Mai he tingut cap diari així que suposo que amb el temps aniré escrivint cada vegada millor i amb més ànims.

13 de gener de 2014

No sé que es el que et puc explicar sobre la meva vida. Te tantes emocions però a l’hora secrets que em guardo i mai els aconsegueixo oblidar, sentiments per una persona que sempre esta en els meus pensaments... és molt difícil la vida d’una adolescent no  creus? Llevar-te cada matí pensant les 24 hores del dia amb aquella persona que en el fons saps que no sent re per tu. Al cap i a la fi no durarà gaire o això espero.

14 de gener de 2014

Avui he passat el dia amb el Carlos, el meu nuvi. Portem 2 mesos que estem junts però s’han passat tant ràpids al seu costat... l’estimo molt.

Hem anat d’excursió a la muntanya i em fet una paradeta per poder dinar i després continuar però, he vist a la Marta, amb la seva mirada, el seu somriure i el seu cabell perfecte. No sé quant de temps podré seguir amb el Carlos, perquè, no sé el que em passa amb la Marta, la miro i sem fa un nus en l’estómac que sembla que em vagi a explotar. Seran sentiments? Espero que dintre d’un temps pugui estar segura de si sento alguna cosa per ella. Sempre recordaré aquest dia, a la muntanya.

20 de gener de 2014

Passen els dies però no me la puc treure del cap. Per una part no vull sentir res per ella perquè això implicaria deixar al Carlos i, si deixo al Carlos i s’adona de qui estimo, no em podria imaginar el que podria fer encara que d’altre banda, són sentiments i, els sentiments no són bons guardar-los endins com si fos una capsa amb un candau que mai trobes la seva combinació, és molt difícil trobar una resposta. 

Rumio i rumio però no trobo la solució. Potser és l’etapa de l’adolescència en la que vols provar coses noves però ho passo massa malament per a que només sigui el tema de l’adolescència.

26 de gener de 2015

Sempre penso en aquell dia a la muntanya, on la vaig veure i vaig saber que potser sentia alguna cosa per ella.

La veig cada dia a l’hora del pati però no aconsegueixo dir-li un hola o un què tal, així que he optat per enviar-li un missatge al seu ex-nuvi i hem començat a xatejar. Finalment li he demanat el numero de la Marta i li he enviat un missatge, hem estat parlant encara que no tinguem una amistat.

30 de gener de 2014

La observo i cada vegada m’adono més del que sóc. Sóc homosexual. Serà mala sort? No, cadascú te els sentiments que vol cap a qui vol i això no s’ha de jutjar.

Ho passo pitjor sabent la orientació sexual que tinc perquè se que ella mai sentirà res per mi i que es millor que no li expliqui i aquest sentiments siguin d’aquells platònics.

Mentre passen els dies parlem, anem tenint una amistat cada vegada més forta encara que mai és massa, sempre anirem donant un pas endavant i un pas endavant fins que ja no hi hagi res més que una habitació sense sortida o potser amb una porta que et trasllada a un món millor, a un món al seu costat.

4 de febrer de 2014

Li he dit al Carlos que ja no puc continuar amb ell perquè sento coses per a una persona. Ell m’ha insistit a que li expliqués però m’he contingut i no li he dit res.

Cada vegada queda menys per al meu aniversari, però encara estic deprimida. La Marta és diferent a totes les noies que hi ha en el món és tant simpàtica i tant guapa que no em puc resistir a observar-la durant hores. Quan estic amb ella em va la vida feliç, el moment aquell és màgic.  Penso què és el que em regalarà per el meu aniversari, però sigui el que sigui serà el millor regal del món.