Pulseres

Capítol 2.

Estàvem desfent les maletes, jo i el Dani ens havíem apropiat de la llitera més allunyada de tothom i parlàvem tranquil·lament asseguts al llit de sota que havia reclamat ràpidament com a el meu.

-Quina activitat creus que ens faran fer primer?- vaig dir.

-Alguna cosa de reconeixement segur, ens han d'ensenyar tot el campament encara, en tot cas segur que hem de caminar molt i em fot molt pal.- va remugar en Dani tirant-se enrere per quedar estirat al llit.

-Ja tio, ni ganes de caminar ara, a més tinc gana, ja gairebé és l'hora de dinar.

De cop algú va obrir la porta de la cabanya amb més força de la necessària, era un dels monitors d'abans, el reconeixia de l'autocar.

-Tothom a la plaça on estàvem abans d'aquí a cinc minuts, no vull retards.

I tant bon punt va acabar de parlar va marxar, novament tancant la porta amb més força de la necessària, deixant la fusta del voltant la porta cruixir.

-Anem tirant va, que tampoc tenim res més a fer aquí.- va dir en Dani aixecant-se ràpidament i girant-se a mi expectant.

Vaig esbufegar per després seguir-lo traves la cabanya. Al ser fora, ens vam veure envoltats d'un mar de adolescents caminant, parlant i rient.

No va costar gents arribar on havíem d'anar, tothom anava cap a la mateixa direcció i no vam haver de fer res més que seguir a la gent.

Un cop allà vam seure a un mur de pedra, els autocars ja havien marxat i tot de gent ocupava ara el seu lloc, els monitors eren drets en rotllana parlant entre ells, semblaven emocionats i no podia entendre perquè, només eren uns campaments.

-Molt bé gent!- va exclamar una monitora tant bon punt va arribar tothom (o això semblava).- Comencem oficialment els campaments.

Tothom va aclamar eufòric com si acabes de dir que regalaven 10.000 euros.

-Se que abans ja em fet una mica d'introducció però ara que ja esteu tots una mica menys esverats comencem de veritat. Primer de tot volem dir-vos que ens alegra estar aquí un any més. Els vostres monitors de cabanyes ja us deuen haver explicat l'horari però hi ha moltes coses més per dir.- va continuar la mateixa monitora.- Òbviament tots sabeu les normes de conducta o això esperem, no tolerarem cap agressió a cap company ni tot el rotllo.

-Que si, que si!- va exclamar un dels que abans ja havia catalogat com a idiotes, no anava tant errat llavors.

-Això ho em de repetir cada any per gent com tu Samuel que ja ens coneixem!- va replicar un dels monitors al noi.

Tothom va riure, jo inclòs i les orelles del tal Samuel es van tornar vermelles de la vergonya, tot i que ho va intentar dissimular.

-Com a primera activitat abans de dinar, farem una cursa d'orientació pel campament, així els nous podreu coneix-ho millor i els antics recordar-ho que hi ha alguns que teniu massa mala memòria.

Ufff, la veritat no em venia de gust fer una cursa d'orientació i a sobre havíem de caminar i fins i tot córrer, vaig mirar a en Dani significativament, ell em va tornar la mirada mig rient.

-T'ho he dit.- va dir guinyant-me l'ull.

-Molt bé, els equips seran les cabanyes, quan estigueu tots reunits passeu per aquí que us donarem el mapa!- va intentar avisar un dels monitors però ja ningú li feia cas, tothom voltava i cridava per trobar el seu grup.

Amb mandra vaig agafar el braç d'en Dani per anar a buscar al nostre grup.

Vaig veure a la Mar, l'Emma i la Marta no massa lluny i ens vaig arrossegar als dos cap a elles, on ja hi eren la Carla i la Laia xerrant entre si i deixant anar alguna riallada.