Why me and not she?

CAPÍTOL 2:la vida s'esfuma

Tu ets la Emilia no?- se'm queda mirant amb els seus ulls blaus, té la cara rodona i perfecte...

- Només Emily – sem trenc la veu, tinc el cor a cent per hora, agafo aire però els pulmons no se'm inflen, i tot i així em quedo sense respiració, però poc a poc aconseguir controlar-me i estar més calmada.

- Aquesta tarda a les 17:00 puntual aquesta direcció.- allarga la mà i s'entrega un paper de la llibreta amb un carrer escrit. Després recordo que avui treballo de 4 a 7 de la tarda, i em ve més de gust que anar a casa d'un desconegut.

- No puc, treballo fins a les 7 – dic a continuació.

- Dons plegues abans – em replica

- No puc, necessito els diners.

- No ets de Nova York?- diu- normalment son rics.

- A les 5 a te casa- abans de continuar amb la conversa que no acabaria bé li dono la raó.

Sona el timbre que indica al final de les classes, i ha sigut el millor moment del dia. Veig l'Eden que s'apropa cap a mi amb un somriure a la cara, i diu:

- T'agrada la parella que ha tocat?- diu amb ironia.

- Es desagradable y adiós, no sé si podré aguantar una tarda amb ell, i a mes a mes, a casa seva.

- Molta sort, amb la meva parella hem decidit que hi feria jo i ell amb pagaria- diu feliç- crec que és la millor opció.

Anem fins a la sortida, ella està parlant de la mala persona que es el Harry, que fuma, està amb drogues, es un cregut i te l'ego massa alt, res que no sàpigues. M'està donant uns consells per sobreviure a la seva casa, perquè a primària ells dos eren amic íntims, però la seva relació es va trencar quan va arribar a la secundària.

Quan surto de l'institut em poso els auriculars i poso "Hunter Hayes" a tot drap, arribo a casa i quan estic entrant, tic un mal pressentiment, quan entro a casa no veig la meva mare i de cop veig que està estirada al terra, té la cara pàl·lida i les cames al costat del pit. El cor se'm parteix amb dos, les cames em comencen a tremolar, caic de genolls a terra, les llàgrimes em comencen a caure per la galta, i cada cop som menys conscient del que faig. Al cap d'uns minuts em veig amb força de cridar una ambulància i dos minuts després ja són aquí.

Entren un noi i una noia per la porta i em demanen que surti a fora, tinc les cames plenes de sang i el cor enfonsat. Vaig a l'habitació i agafo una camisa i uns pantalons, també agafo la texana i veig que al costat hi ha un sobre de color blanc amb el meu nom. Sense pensar-m'ho dos cops agafo al sobre i la roba i surto de casa. Vaig el cos de la meva mare amb una bossa de cadàvers, no teníem una bona relació però tot i així se'm talla la respiració i sento una pena impressionant que no se si podré superar. De cop sento una mà que m'agafa l'espatlla i em condueix dins del cotxe de policia.

Quan arribo a comissaria em deixen un lavabo amb una tovallola i una dutxa, crec que al veure la meva casa han sentit compassió per mi. Al cap de deu minuts estic dutxada i neta i surto a fora. M'assec a les cadires i trec la carta de la butxaca. Començo a llegir i la llàgrima em comença a caure:

Estimada Emily, se que sóc una mala persona, faig aquesta carta per si algun dia em passa alguna cosa, i si estàs llegint això vol dir que alguna m'ha passat. Que sàpigues que sempre t'he estimat, porto als dos anys entre drogues i alcohol, la única manera d'oblidar al dolor que tinc a dins. M'estava morint Emily, fa dos anys i mig que estic malalt, només em queden dos mesos de vida, i l'únic que tenia dins meu era dolor i mes dolor. Em sap greu tot el que fe fet. Que sàpigues que t'estimo molt.