Somio amb la teva mirada,
la que m'agradaria veure en despertar-me,
cada de matinada.
Penso amb la forma amb que m'ajudes,
I en sento una ruïna,
per no tornar-te l'ajuda.
Quan en mires,
els meus ulls s'iluminen.
I quan m'abracés per la cintura,
deixo de pensar que som una ruïna.
Tu I jo,
soles,
no hi ha ningú més,
ni necessito res més.
YOU ARE READING
T'estim papallona.
PoetryNo sé exactament com em sortirà això. Aquí és on públicare escrits meus, on exprés el que sent cap a ella. Fa molt de mal quan estimes amb molta intensitat a una persona i ell/a no sent res per a tu.
