Em preguntes què canviaria si sentís... Jo ja sento! I tant que sento.
Sento amb el cor, amb l'ànima, amb la pell quan m'acarones i fas que tot el cos demani més.
Sento la vibració de la música i l'energia que m'envolta, la sento, i tant que la sento!
Sento l'olor de cadascú abans inclús de que ells m'escoltin ensumar.
I si tu em miressis amb els ulls, què canviaria?- pregunto jo...
És molt millor mirar-te amb les mans! Cada corba de la teva pell, el cabell humit i suau quan surts de la dutxa, les mans rugoses de treballar, els llavis entreoberts esperant els meus.
Si només em parés a veure't amb els ulls, potser em perdria la piga aquella que m'agrada tant buscar, amb el tacte, al costat del teu coll. Pot ser no seria capaç de veure la vibració que emanes quan no et sents en pau.
Els sentits estan sobrevalorats, tot depèn de l'atenció i la intenció que li posis a cada un.
Uns ulls que no saben mirar amb amor i amb ganes de veure, només veuen buidor, fredor, estan perduts en una mirada sense sentit.
Unes orelles que escolten amb rancúnia, amb malícia, no escolten allò que realment senten sinó allò que s'imaginen.
El millor dels cinc sentits és utilitzar amb seny aquell que ens faci sentir més, aquell que et faci arribar als altres i per on els altres arriben a tu.
Obre bé els ulls i escolta, amb la mà al seu pit, com, un de cada dos batecs, és només per tu.
