Quan tens un dia "d'aquells", que el passes sospirant, que l'aire sembla que té un altre destí i no t'arriba fins als pulmons.
Tens alguna cosa a dir i no et passa del nus de la gola, més aviat et puja a rondar el cap i no deixes de donar-li voltes esperant així, trobar una sortida.
Potser, seria millor dir-ho, desfer-te'n del mal d'estómac que t'estreny fins a oprimir tota la resta del cos.
Que en som de complicats els humans!
Els animals resolen el problema inclús un minut abans d'haver-se produït i ja està, s'acaba abans de començar.
A nosaltres, sembla ser, que ens agrada fer gran la pilota, deixar passar el temps i alimentar el conflicte.
Ens sembla més adequat imaginar què passaria si...
Què hagués passat sinó...
Som uns guionistes fantàstics i fanàtics de la ciència-ficció.
Ens agrada engrossir les butxaques de psicòlegs i especialistes en desembolicar embolics.
El dia que, a les escoles, hi hagi l'assignatura d'empatitzar i d'humanitzar tot el que ens hem esforçat en deshumanitzar i mirar cap a un altre costat, pot ser aquell dia, tornem a ser persones com cal.
