Fa temps en en Jordi i la Mireia no es veuen. Eren novios i no podien suportar no veure's durant temps, durant temps ens referim a 2 mesos. En Jordi estava de vacances i des d'allà on havia anat, no es podien comunicar. La Mireia estava a Barcelona i en Jordi havia anat a la Índia. El 23 d'abril, en Jordi va tornar i van quedar amb la Mireia a la platja de la Barceloneta. La Mireia quan va veure a en Jordi va començar a plorar d'alegria i d'amor, però sobretot perquè va veure que li portava una rosa de color vermell. Portaven 3 anys sortint junts i els dos tenien la mateixa edat, 13 anys. Com que en Jordi era compositor, en el moment en què li va lliurar la rosa, li va cantar una cançó que havia fet ell. I deia així:
Dins del cor guardo un munt de records,
Tots ells de moments especials,
Ara sé que els millors somnis els tinc despert.
Un instant per començar, Un univers per acabar,
Un somriure de tres pams, ulls que expressen alegria i cors accelerats.
Vam aprendre a compartir, en moments en què no cal dir res,
I jugar a imaginar tot allò que volguéssim ser.
VOLA, VOLA, VOLA,
EL TEMPS EN QUÈ ESTEM ELS DOS JUNTS,
I SENTO, SENTO I VISC CADA INSTANT,
SENSE PENSAR EN EL DEMÀ.
I és ara quan veiem, que aquí comença el nostre camí,
Rient, volant, sentint i jugant,
Tota la vida m'hi vull quedar.
Vam aprendre a compartir, en moments en què no cal dir res,
I jugar a imaginar tot allò que volguéssim ser.
VOLA, VOLA, VOLA,
EL TEMPS EN QUÈ ESTEM ELS DOS JUNTS,
I SENTO, SENTO I VISC CADA INSTANT,
SENSE PENSAR EN EL DEMÀ.
Després d'això es van fer un petó a la boca i se'n van anar a casa de la Mireia. Ella va presentar a la seva mare a en Jordi. La mare de la Mireia, sense que ella dos ho sàpiguen, els hi va preparar un sopar romàntic. Quan en Jordi i la Mireia, es van il·lusionar molt. En Jordi va anar a casa seva a posar-se guapo i la Mireia també. Van quedar a les 22:00h a casa la Mireia. A les 23:44 van acabar de sopar i després en Jordi va trucar a sa mare i li va dir que es quedava a dormir a casa la Mireia.
