Uuuu cridava tota la classe. Ja n'estic farta deia jo per fora tot i que per dintre estava com una nena petita quan li donaven un Carmel. Hola, em dic... Bé prefereixo més no dir el meu nom millor diré que em dic Júlia tot i que no és el meu nom real. Ara si. Hola em dic Júlia tinc 13 anys i visc a Girona. Tot va començar amb la brometa que et feien les teves amigues, ja sabeu la broma de que t'agrada un nen una broma molesta i pesada però es fa estrany quan et comença a agradar i fins i tot arribes a desitjar que ho diguin. Si en aquell moment ja estàs atrapat dins el joc, el joc de estar enamorat. A mi em feien la brometa amb un nen que li direm... Marc? Si Marc. Bé dons a mi em feien la brometa amb en Marc i a mi sempre em molestava però va haver-hi un dia que no em varen fer la broma i ho vaig passar fatal. Era com si no hagués menjat duran 2 mesos, em faltava algo, em faltava la fantasia dins el meu cap, la fantasia que em deia que estava sortint amb en marc. Des de aquell moment vaig veure que m'agradava i molt però no em vaig ni plantejar dirlsi a les meves amigues ja que sempre que m'agrada algú i els hi dic màgicament el nen se'n entera i al cap de una mesos em reconeixen que varen ser elles qui li varen dir. Per això no em vaig voler arriscar aquest cop, ja que tenia una sensació que mai havia tingut amb cap altre "crush" era el noi d la meva vida, no el podia perdre.
