OPDN

Capítol 1 - LISANDER

7 anys sense poder tenir dret a la llibertat, sense tenir dret a opinar, a expressar-se, a mostrar la particularitat de cada persona, tot això s'acaba aviat. Els culpables d'això pagaran amb la seva pròpia vida totes les que ells han destruït, i tant si ho faran, jo me n'encarregaré personalment, si fa falta.

Tot va començar, com he dit abans, fa 7 anys. Es va implantar un règim totalitari mundial, però no va a ser de cop, ni molt menys. Primer es va implantar als Estats Units, la Xina, Corea, el Japó, Rússia, Amèrica del Sud i tot seguit a França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Espanya, Canadà i Austràlia. Uns anys més tard es va acabar d'implantar a tot el món. Sorprenentment, una gran majoria de la població humana no es mostrava en contra d'aquest règim, és més, hi estaven a favor, volien control. 

La població actual no pot estar més perduda, són tan manipulables i tan fràgils que em fa ràbia només de pensar-ho, jo no soc com ells, no soc com la majoria, jo formo part de La Resistència, aquells que encara defensen els drets humans necessaris per no acabar com a robots anul·lats per les persones que tenen poder.

Com anava dient, fa 7 anys es va implantar aquest règim mundial. Jo en aquells moments estava a punt d'acabar el màster en biotecnologia mol·lecular. Des de petit sempre he sigut un aficionat a la ciència i investigació. De fet, de tant en tant tinc flashbacks en els quals estava parlant d'això amb la Keila, aquella noia de 15 anys que encara recordo perfectament pel fet que va ser el meu primer amor.

Als 5 anys d'implantar aquest règim es va crear la pitjor arma humana que s'havia creat mai, una arma que els altres coneixen com  "la vacuna OPDN". En què consistia aquella vacuna? Bé, tècnicament parlant i des del punt d'un discurs creat pel règim, és una vacuna que et dona una immunitat tan potent que cap malaltia per més greu i severa que sigui et pot afectar, tant físicament com mentalment. 

Si això ho descrius així, qualsevol persona normal et dirà que no té cap argument per estar-hi en contra. Has de tenir un bon criteri per adonar-te que hi ha alguna cosa que no quadra, que no és correcta. El que en realitat et provoca l'OPDN, bàsicament, és quedar-te completament anul·lat com a persona, és una manera que tenen de poder controlar-te i manipular-te amb l'únic objectiu que siguis algú semblat a un robot sense criteri.

Jo em vaig adonar immediatament que aquella "vacuna" no podia ser res positiu, és per això que vaig començar a investigar.

Vaig estar 6 mesos investigant pel meu compte, fins que un dia em van informar que s'estava creant un grup que tenia ideologies totalment contràries a las del règim. Es feien dir La Resistència. En aquell moment, ja em va semblar que havia sentit a parlar d'aquest grup, potser per la televisió o per converses de la feina vaig pensar. 

El cas és que aquell mateix dia em van enviar una carta demanant que seguís les meves investigacions individuals en aquell grup i que compartís tota la informació que havia descobert fins ara sobre l'OPDN. Es veu que necessitaven científics amb les seves mateixes ideologies, com jo. Em va costar decidir-me ja que soc una persona que prefereix investigar individualment, però cada cop la cosa s'estava posant pitjor, així que no vaig tenir altre remei que unir-m'hi.

Al començament, la gent no ens reconeixia ja que encara no tota la població s'havia pogut vacunar, no tothom tenia aquella marca tant espantosa que et deixa de per vida la vacuna, però més tard, quan només quedàvem per vacunar els de La Resistència, llavors ja ens podien reconèixer fàcilment.

La societat sempre ha mirat als que no tenim la marca de l'OPDN com a éssers estranys, ens han tractat de bojos. No s'adonen que érem els únics que podíem tenir un pensament més enllà. A mi mai m'han importat aquelles mirades, fins que un dia, el règim ens va declarar als que no teníem posada l'OPDN com a malalts mentals que havien de restar tancats i aïllats de la societat per a evitar que pertorbéssim "l'harmonia" i el "benestar" d'una nova societat que estaven construint. És així com va començar la cerca de tots els membres de La Resistència per tot el món, amb l'objectiu de tancar-nos a centres psiquiàtrics on ens torturaven fins a morir o permetre que ens traguessin la llibertat vacunant-nos amb l'OPDN.

Vaig poder estar un temps llarg investigant sense trepitjar cap centre psiquiàtric fins que un dia, de sobte, va sortir a les notícies que la gent estava començant a morir per hemorràgies internes i que hi havia un 92% de probabilitats que fossin efectes secundaris de l'OPDN. Això només volia dir una cosa, que s'acostava una massacre humana, la massacre més forta que viuria mai la humanitat.

El mateix dia que van emetre aquest comunicat per les notícies, a mi em van arrestar i em van portar al centre psiquiàtric més proper d'on estàvem ubicats. Allà em van estar torturant constantment amb diversos mètodes, tant físics com psicològics. Van passar 3 setmanes en aquell lloc tan miserable. Jo estava apunt de perdre completament qualsevol esperança, fins que de sobte, de lluny, vaig veure un rostre familiar que cada cop s'apropava més cap a mi, fins que al final la vaig reconèixer, era la Keila.