Tokio romances

Arribem a Tokio??

Abril

5...

4...

3...

2...

1...

-Nenes, podeu fer el favor d'afanyar-vos?! -vaig començar a cridar, ja exaltada i nerviosa perquè les meves amigues tardaven molt!

-Però no veus que encara falten 10 minuts per marxar!  -replicava la Clara- A veure si no ens podrem maquillar una mica, estem en una edat molt bona, aprofita-la!

Si que tenia raó en que l'havíem de aprofitar, però a veure, una cosa és  estar a casa preparant-se per sortir  de festa una nit i una altra és estar a l'aeroport, a Barcelona esperant el vol a Tokio que sortia d'aquí 10 minuts!!!

-Podeu parar de discutir-vos? Si us plau! -Va començar a dir la Laura- Tinc una desgracia gegant: Que hem poso? El meu famós vestit vermell pastel o el meu vestit lila pastel nou??

-El vermell!!! Com pots dubtar!- Vam respondre la Claudia i jo.

I és que ella sempre es posava el vermell però ara dubtava perquè se'n va comprar un altre, el lila i no s'havia quin l'afavoria més. Tot s'ha de dir que la Laura era molt presumida, tenia molt estil.

-Però ara creieu que és hora de posar-se guapes?!-vaig preguntar.

-Si -van cridar les dues, aconseguint que tothom es girés per entendre d'on provenien els crits. Em vaig començar a impecientar, ja n'estava farta!! Pero realment, el que  més em molestava era que jo no podia compartir aquest moments amb elles, ja que jo no era gens bona amb això de la moda, no tenia gens d'estil. 

De fet, crec que la cosa que amb vaig conjuntar millor va ser un top rosa clar amb uns ''shorts''     taronga pastel, o sigui que no i tinc gaire traça amb això. En canvi elles sempre van perfectes i  molt guapes, si algun dia vaig ben bestida es gràcies a elles.

Vaig tornar a mirar el mobil i eren les 11:35 AM!!!

-Que?! -crec que amb va sentir tot l'aeroport  o fins i tot més, però es que només quedaven 5 minuts perque arrenqués l'avio! Vaig correr cap a les meves amigues els-hi vaig agafar tot el maquillatge i la roba i vaig sortir disparada arrastrant a cada una amb les meves mans fins a la porta de l'avio amb direcció a TOKIO.

I li vaig dir a la recepsionista:

-Perdoni, aqui tens els nostres tres passaports per volar a TOKIO. -els i vaig donar mig nerviosa, mig emocionada.

-Molt bé! -va dir despres de revisar-los ven detalladament -ja poden pasar, quina sort que han tingut estaven apunt de fer enlairar l'avió!

Vaig mirar les meves amigues i agafades de la mà ens vam dirigir als nostres seients.

———————————————————————

Holaaaaaaa,

Esperem que us hagi agradat (si us ha agradat voteu o comenteu!)

Per cert si voleu podeu llegir el nostre blog:

PD: la foto de capçalera és la Clara.

Muaaaaaaaak! ❤️