˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶
Per fi ha arribat el dia que he estat planejant durant gairebé tota la meva curta vida. Estic atrapat en aquest lloc des de la setmana passada. El meu propi germà em va fer seguir-lo sense saber què ens quedaríem atrapats en aquesta gàbia gegant.
Aleshores, un simple nen, el perseguia pels carrers concorreguts de la gran ciutat. De sobte va entrar per la finestra oberta d'un apartament, que més tard vaig començar a anomenar una trampa mortal. En aquell moment el meu primer instint era seguir-lo. Un cop a dintre, ens van rebre la calidesa i el menjar fresc a taula, tot el contrari dels carrerons freds i bruts on ens vam criar. Hi havia un acord tàcit entre nosaltres, per quedar-nos el màxim de temps possible en aquest lloc paradisíac, sense saber que es convertiria en el nostre pitjor malson.
Els primers moments els vam passar gaudint del menjar deliciós, que els que ja hi habitaven no estaven gaire contents de compartir. Aviat van començar a perseguir-nos i a intentar colpejar-nos amb un punyal gris, del qual ja ens va parlar la nostra família i ens van recomanar evitar a qualsevol preu. Va ser en aquell moment en el qual vam saber que no érem benvinguts allà i vam començar a buscar una escapada.
Els nostres intents no van tenir èxit, el meu germà va acabar assassinat brutalment en el quart dia allà en una habitació fosca i humida. Vaig passar la resta del dia plorant, però això només em va motivar més per sobreviure de qualsevol manera.
He estat estudiant el comportament i l'horari dels gegants per crear el pla perfecte per escapar. Hi van haver diversos cops dirigits a mi, mentre anava cap a la finestra mig oberta. Vaig poder evitar amb èxit cadascun d'ells.
De sobte, tot es va tornar fosc.
No vaig poder veure on anava, així que em vaig asseure sobre la cosa més propera. Mentre esperava que l'habitació tornés a enllumenar-se vaig sentir una dolorosa sensació sobtada d'aixafament estenent-se per tot el meu cos, la meva vida s'estava apagant a poc a poc. Jo estava estirat allà, impotent, les cames em tremolaven, la meva curta vida com a mosca acabava inesperadament a pocs moments de la meva llibertat...
˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶
(A/N: Aquesta és la primera història, espero que us hagi agradat. Avisa'm si en vols més :)))
YOU ARE READING
Una mirada a la meva ment
RandomUn munt d'històries aleatòries escrit per mi. També hi ha una versió d'aquest llibre en anglès a la meva pàgina :) El català no és la meva primera llengua, si us plau, digueu-me si m'equivoco
