˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶
Va passar un mes, tres setmanes, quatre dies, quinze hores, trenta-dos minuts i dotze segons des de la darrera vegada que vaig veure la llum del dia i vaig sentir la càlida carícia del sol a la meva cara.
Estava atrapat en aquest lloc fosc sense res a fer més que esperar que la meva existència es desaparèixer.
Només jo, el rellotge de la paret i la feble llum provinent de l'única bombeta que penja del sostre, s'enfosqueix a poc a poc fins a quedar completament embolicat en la foscor.
Igual que jo.
Els únics sons que podria escoltar eren el tictac del rellotge, gotes d'aigua (que corrien per les canonades rovellades que decoraven el sostre) colpejant el terra fred.
De sobte, la pesada porta metàl·lica a la meva dreta es va obrir de cop...
˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶ ⋆˙⊹˖⁺. ༶
YOU ARE READING
Una mirada a la meva ment
RandomUn munt d'històries aleatòries escrit per mi. També hi ha una versió d'aquest llibre en anglès a la meva pàgina :) El català no és la meva primera llengua, si us plau, digueu-me si m'equivoco
