Fa anys en el segle XIX en el poble de Auradon una noia intel·ligent, guapa d'una família pobre, sempre havia somiat amb una vida perfecta amb una persona al seu costat en tots moments, però tota història bonica de somni acaba, tornem a la realitat.
Em dic Triana tic 15 anys soc baixeta de cabell marro fosc, tinc els ulls d'un color entre marro i verd, m'agrada llegir, escoltar música, ballar i també m'agrada veure els nois amb la meva millor amiga Hindara que la vaig conèixer quan t'anem cinc anys i des d'aquell moment vam ser inseparables.
Avui és dilluns i no m'agrada gens és per la senzilla raó de les primeres hores que tenim a classe, però tenint a la Hindara a classe canvien les coses, però cada vegada estem arribant quasi a fi de curs i són els dos millors mesos sense classes ni aixecar-me d'hora per començar les classes a les vuit del matí.
Acabo d'arribar a casa meva i avui no a estat el dia tan malament com o imaginava, però ha sigut avorrit, ara estic menjant i quan acabi aniré a l'habitació per fer deures i quan acabi estaré tota la tarda amb el mòbil.
Acabo d'acabar els deures i m'acaba d'arribar una notificació d'Instagram i és una sol·licitud de seguiment per la foto de perfil és un noi i se'l veu bastant maco, m'acaba d'enviar un missatge estic al·lucinant i m'ha saludat preguntant-me que com estic, si ell vol saber com estic és en una fase de no saber què contestar, li he deixat en llegit sense voler ara sí que si li he de posar alguna cosa:
— Hola, bé i tu— li responc.
No sé què acabo de fer ja s'ha desconnectat amb viu matar, però bé em dutxaré i aniré dormir que demà és un dia llarg.
Cinc mesos després.
Quines ganes d'acabar ja el curs i anar-me'n de vacances d'estiu a Sevilla per veure a la família i el més important el meu avi que fa uns mesos que li van diagnosticar càncer de pulmons i està molt malament, afortunadament no està a l'hospital.
Ja fa uns quants mesos que estic parlant amb aquell noi de la notificació i ens hem anant fent preguntes entre nosaltres de què ens agrada fe i el típic que entre broma i broma ja sé d'on és, com es diu, quants anys té i el més al·lucinant que encara no ho diré, però crec que m'estic enamorant.
Dos mesos després.
Quines ganes només queden tres hores de viatge per arribar a casa dels meus avis i demà he quedat amb el noi quina il·lusió.
Ja hem arribat i està tota la família esperant ha que arribem a la porta, estic molt cansada del viatge i de tantes preguntes que hem fellen que si com estic, quan he crescut i el normal diuen, home porten quasi quatre anys sense verme.
L'endemà.
Quina il·lusió aquesta tarda coneixeré al noi i no sé què posar-me perquè li agradí, estic menjant i he quedat amb ell dins d'una hora i encara no me he duixat ni res, m'estic estressant molt, ja he acabat de fer tot el que havia de fer i encara no he sortit de casa i hem quedat dins de cinc minuts i ell ja a arribat al lloc o sigui al parc, la sort que tinc és que el parc està uns dos carrers més avall de casa i ho tinc fàcil per anar.
Acabo de sortir de casa i estic nerviosa i arribo tard com sempre que vaig a qualsevol lloc, li enviaré un missatge perquè acabo d'arribar al parc i només hi ha una persona i crec que és ell, així que agafaré el telèfon per enviar-li un missatge per saber si és ell que suposo que si, li acabo d'enviar el missatge i ho acaba de veure i m'ha dit que si és ell, m'estic posant molt nerviosa i estic tremolant de només caminar a on està ell, ja m'ha vist i m'ha estat somrient mentre que caminava i em sentia com en una pel·lícula Disney de princeses.
— Hola, com estàs? — em pregunta.
M'he quedar en silenci per tal que no reacciono i no sé què dir, després d'uns segons i vaig ser conscient de la situació i vaig reaccionar, hem estat parlant una bona estona i entre broma i broma ens hem fet un petó.
Un any després.
Demà fem un any que estem junts quina il·lusió i a sobre m'ha dit que em té una sorpresa i estic amb la intriga de què pot ser, aniré a dormir que ja és molt tard.
No m'ho crec el que estic ballen, m'he despertat i he baixat a la cuina per esmorzar i m'he trobat tot el menjador amb globus de forma de cor i en la paret hi ha un cartell molt bonic que posa "Moltes felicitats".
El meu nuvi Hugo vestit amb una vestimenta molt elegant i anava molt guapo com sempre, a la nit vam anar a un restaurant a sopar i després vam anar a un lloc que quan vam arribar em va enamorar, vam estar ballant i rient molt, però va passar una cosa que a ningú ens feia gràcia i menys a mi, la bola de ball va caure sobre la meva mare i tristament a mort.
