Microrrelats aboltra

Sol

Tanco els ulls i just en aquest precís moment és quan em puc veure a mi mateix, quan em puc entendre, quan puc deixar crear imatges a la meva ment, un espai buit i fosc sense la teva llum que em cega, una nit sense tu, fosca i preciosa, però en el fons del meu bateg, tinc ganes de que l'Albada t'aixequi de nou.
Per així poder contemplar aquella bella llum que tant especial et fa, allò del que estic enamorat, però tant de bo aquella llum que mostres al món no em cegués tant, em quedaré cec de tant dolor que em fas, però no puc evitar mirar-te sabent que tard o d'hora ja no et podré veure més. T'estimu, però prefereixo la nit, on tu estàs ben lluny de mi, ja que per molt que em faci mal tindre't lluny, més mal em faria no poder-te contemplar mai més per la cegesa.