Els 7: la Mort

1

Dimecres 16/02/2061, 7:00 del matí.

El despertador sona i tots els membres del pis Giró es desperten. La primera a aixecar-se del llit és la Maria, que es dirigeix a la cuina a preparar un esmorzar especial. Avui la seva filla compleix quinze anys.

El segon a sortir del llit és l'Adrià, que també va a la cuina, per ajudar a la Maria.

La tercera i última a despertar-se, és l'abril, que es desperta amb la mateixa il·lusió com la de qualsevol altre dia, és a dir, cap. I a sobre, més adormida que un Coala.

– Bon dia, filla. – la saluda la Maria.

– Bon dia, petita. – la saluda l'Adrià.

– Per molts anys! – exclamen els dos alhora i l'Abril se'ls queda mirant durant uns segons, estranyada.

– És veritat! Que és el meu aniversari! – exclama, quan se'n recorda del dia en què està vivint.

– Mare meva, filla. Que despistada que estàs. – diu la Maria, mentre riu.

– És que l'amor atonta. – es mofa l'Adrià i la Maria riu.

– Vinga va, a menjar. Que heu d'anar a l'institut. – diu la Maria, calmant-se.

– A mi em passa a buscar l'Aren. – diu l'Adrià, mentre comença a esmorzar.

– A mi la Duna, amb el cotxe. I amb l'Abel. – diu l'Abril.

– Doncs a mi no em passarà a buscar ningú. – diu la Maria – Quan acabi de menjar, me n'aniré directe a comissaria.

*******

10:15 del matí.

És l'hora del primer pati. La Duna està amb el seu grup de classe i amb la Mireia, parlant sobre un treball d'història que han de fer tots junts. L'Isis, com sempre, està a la biblioteca, per fer els deures. La Minerva i la Gina són a una reunió de delegats. En Juli I l'Abel van fent voltes pel pati, però per separat. L'Aren i l'Adrià estan asseguts tranquil·lament en un banc, menjant i parlant. I l'Abril està al mateix banc de sempre, juntament amb la Júlia i l'Anna.

– Doncs així és cert? Tu i el guapo de l'Abel esteu junts? – pregunta la Júlia i l'Abril fa que si amb el cap.

– Jo m'hauria quedat amb l'Aren. – diu l'Anna.

– Ja, però hi ha un parell de coses que impedeixen això. – diu l'Abril – La primera és que no ens veiem d'altra forma que millors amics. I la segona, és que està sortint amb el meu cosí.

– És veritat. – diu l'Anna – Me n'havia oblidat d'aquests petits detalls. – diu i totes tres riuen.

– Doncs així què? S'està bé, amb l'Abel? – pregunta la Júlia.

– Sí, s'està bé. – respon l'Abril, amb les galtes envermellides.

– I és bo al llit? – pregunta l'Anna, amb picardia.

– Anna! – exclama l'Abril, amb les galtes ben vermelles – Només portem junts una setmana, encara no ho hem fet.

– Tranquil·la, quan hagi de passar, passarà. Si és que els dos voleu que passi, clar. – diu la Júlia.

A quasi l'altra punta del pati, l'Aren i l'Adrià ja han acabat de menjar i ara estan acabant de planejar la festa sorpresa de l'Abril.

– Resumint, mentre nosaltres preparem la festa, l'Abel estarà distraient a la meva cosina donant un volt, no? – pregunta l'Adrià.

– Exacte. – respon l'Aren.

– Què tal, nois? – pregunta en Juli, seient-se en mig dels dos – Que esteu fent?