Purgatori gironí

Purgatori en el territori Gironí

CAPÍTOL 1: Què? Com? Per què?"

Són les quatre de la matinada d'una tòrrida nit de juliol, quan en Pol, en Quim i la Laia es troben en el terrat del pis d'en Quim. Immersos per un ambient carregat d'expectació i incertesa, els tres amics estan disposats a iniciar una sessió espiritual de la Ouija. Des de dalt l'edifici, situat a l'Eixample, contemplen els majestuosos plataners de la Devesa emergint per sobre dels edificis, il·luminats per fanals suaus que ressalten la seva grandesa. Una brisa estiuenca acaricia els rostres dels tres amics, portant en si l'aroma seductor del cafè fresc de la fàbrica Nespresso. El silenci de la ciutat només es veu interromput pel pas fugisser d'alguns cotxes que travessen els carrers deserts, i el lladruc ocasional d'alguns gossos llunyans.

Els tres amics romanen paralitzats d'espant, perplexos i sense saber per on començar. En Quim, amb l'ànsia de dissimular els nervis, exhibeix l'audàcia i l'eloqüència que el caracteritza, i exclama: "Bona nit! Lamentem la possible intrusió, però... hi ha alguna ànima present en aquest espai?" Tots tres amics fixant la mirada en el taulell, abstenint-se de qualsevol altra cosa que no sigui aquest. De fons s'escolta la Laia deglutint, víctima d'un terror que l'aclapara. A poc a poc, el calze que reposa entre els seus índexs comencen a moure's gradualment en direcció a la paraula "Yes". La Laia obre els ulls com a plats, exhibint un rostre de pànic; la boca d'en Quim, lleugerament entreobert, revela estupefacció; i en Pol, amb un lleu arronsament de celles, expressa desconcert.

"Vaja, vaja, Pol, aquesta és una broma de molt mal gust!" exclama la Laia amb un to seriosament elevat, mentre en Quim, examina minuciosament els seus voltants amb curiositat.

"No, no et confonguis amb mi. La veritat és que el principi si tenia la intenció de gastar-vos alguna broma, però en adonar-me que el calze ja es movia, no l'he acabat fent", replica tranquil·lament Pol, amb l'esperança de dissipar les acusacions de la Laia.

"Sí, clar! Segur que no has estat tu qui l'ha mogut, oi? Prou ja!"insisteix la Laia, manifestant confusió i cert enuig.

Fent una llarga exhalació i fent que no amb el cap, en Quim talla en sec la picabaralla. La Laia, superant la seva por inicial, aplega coratge i amb veu entretallada pregunta "Com has mort?". Després de tres segons i, sota la mirada d'en Quim i en Pol, l'envàs sembla moure's. La Laia està massa pendent del dit d'en Pol i es perd les dues primeres lletres. Primer una "S" seguida d'una "O", on el got sembla aturar-se més estona que la consonant. En Quim lletreja les lletres que acaben d'aparèixer "SOO", mentre el got es desplaça lleugerament cap a l'esquerra del taulell, fins a arribar a la "N". La Laia llegeix la paraula, mentre Pol la tradueix.

"Què!?" exclama Laia amb una exaltació desorbitada. Sense tenir en compte les recriminacions anteriors dirigides en Pol, la Laia fixa la seva mirada intensament en Quim i prossegueix: "Voleu dir que no està morta, sinó que morirà aviat?"

En Pol, amb els ulls ancorats al taulell, qüestiona amb una veu enèrgica, però eloqüent: "Estàs al llindar de la mort?"

L'esperit, amb una lenta sacsejada, fa que el got es mogui cap a la paraula "Yes" confirmant així les sospites de Pol. L'ocurrència paranormal guanya en intensitat. El cor de Laia batega amb força, fins al punt que es podria sentir si no fos pel fort acordió que sona proper a la Plaça Marquès de Camps. En Pol canvia la seva expressió facial, deixant de banda el seu sarcasme i mostrant-se seriosament concentrat. En Quim, per primera vegada, es queda sense paraules i les seves mans tremolen de tensió.