Poemes

9 1 1
                                    

Les estacions

L'Hivern

L'hivern arriba amb el seu blanc mantell,

la neu cobreix la terra, és un espectacle.

Les fulles dels arbres cauen, sense parar,

i el fred ens envolta, sense mirar.

Les xemeneies fumejant amb calor,

a la llar, ens abriguem amb amor.

Les nits són llargues, els dies curtets,

amb manteta i llibre, estem ben guaitats.

La natura dorm, en silenci profund,

el cel estrellat és un món irreal.

L'hivern ens fa reflexionar, és cert,

sota la llum de la lluna, tot és secret.

Així passa l'hivern, amb calma i fredor,

una estació màgica que ens deixa amb amor.

Amb foc a la llar i somnis a l'espera,

l'hivern ens apropa a l'ànima sincera.

La Primavera

En primavera, l'aire es torna dansa,

amb flors que broten com dolça bonança.

El sol acarona amb raigs ardents,

i ocells canten en els arbres feliços.

Les fulles verdes en els arbres ballen,

i tot en l'univers al jubileu s'enllacen.

La primavera ens brinda nova esperança,

amb cançons que omplen ànimes i panxa.

És un temps d'alegria i amor que creix,

quan la natura reverix i floreix.

Aquesta estació de vida i d'esplendor,

ens recorda la bellesa del nostre interior.

A la primavera, tot reverix en flor,

Brollen les flors, d'un encant, un trésor.

El verd brot d'arbres i arbustos esclata,

L'aire es torna suau, la vida s'aparta.

Un arribo d'aus cantant en cor,

Per tot arreu, veus d'alegria i amor.

Els Meus PoemesDonde viven las historias. Descúbrelo ahora