En Thomas va aparèixer en el cim d'una muntanya. No sabia quina era, però en aquell precís instant va notar que ja no tenia cap classe de ferida, ni tampoc cap mena de cansament. Tot seguit va intentar ubicar-se d'on era, ja que els núvols no li permetien ni veure que tenia al davant si feia dues passes. Com ja havia fet en ocasions anteriors va decidir fer cas a l'instint i al coratge i va decidir descendir de la muntanya a poc a poc i escollint el camí que el cor li deia que havia d'escollir. Després d'uns dos-cents metres va veure que allò no anava bé. Es va aturar, i va veure com tot que el que ell havia tocat s'havia mort. Ell sabia que havia de continuar el trajecte, perquè si es feia fosc hauria de tornar a passar la nit enmig d'un bosc dens i amb ombres profundes. En posar un peu al camí de la dreta va retornar l'encant del bosc a l'instant. En Thomas va deduir doncs que cada vegada que hi hagués un camí correcte per escollir. Ell continua baixant i mentre anava distret observant el que veia es va aturar. Li va semblar veure una persona amagada enmig del bosc. Va decidir investigar-ho i a l'entrar en aquell lloc tan atapeït d'arbres, veu una noia, de la seva edat, alta, morena i amb els ulls blaus. Aquesta li diu que és la guardiana de les ombres i ell es queda palplantat allà mateix.
DU LIEST GERADE
L'ombra del bosc
AbenteuerEn Thomas és un home valent i fort tant físicament i mentalment, on es troba en una situació complicada de la qual ha de sortir, a més, està cansat i és de nit
