LLunarca

CAPITOL 1. LES OMBRES

Una nit fosca. Les ombres prenen vida i els sons inquietants omplen l'aire silenciós d'un petit poble anomenat Llunarca. Les campanes de l'església sonen solitàries, com si intentessin alertar a la població del perill que s'apropava. velles llegendes ressonen entre la gent i els carrers estrets, mentre una presència desconeguda amaga secrets dintre les ombres.

Els habitants ja fa temps que comencen a experimentar fenòmens estranys: ombres que es mouen sense raó, figures espectrals que es mouen a la llum de la lluna. Uns dels habitants que experimenta aquestes aparicions, es la Mar.

Una nena amb tants sols 15 anys, viu amb la seva mare i el seu germà petit en Pau.

Ja era l'hora de anar a dormir la mare va donant- los les bones nits. Va tancar llum i després de uns segons es va tancar la porta de aquella petita habitació.

A mitja nit la Mar es va despertar i va veure que en Pau no estava a l'habitació i va anar a buscar-lo. El passadís era molt fosc va intentar obrir el llum pero no funciona així que anava caminant sense poder veure res. A mesura que anava entren en aquella foscor tant fosca i tant tenebrosa, va escoltar uns sons angelicals molt suaus però a la vegada molt desafiants.

La Mar es va espantar molt i va voler sortir de allà, pero no podia de ninguna forma, desprès de uns minuts es va cansar i es va quedar inconscient al terra.

A l'endemà es va despertar en una casa antiga, en mig d'un bosc. La Mar sense pensar-se va entrant necessitava buscar el seu germà.

A mesura que anava entrant, hi havien uns retrats molt antics que semblava que l'observessin ,portes que es tancaven soles, i de sobte totes les veles es van apagar. En la foscor va començar a sonar una cançó molt suau i va veure ombres dansa al voltant seu. Ombra sense cap molt fosques amb els ulls vermells. La llegenda de l'esperit prenia vida, i aquella casa es convertiria en el centre d'una història que perduraria per generacions.

La Mar tenia moltíssima por no sabia que eren aquelles ombres ni com sortir d'allà, fins que les ombres van desaparèixer i es va encendre les veles. Allà va veure en Pau al terra. La Mar va anar ràpid a veure'l i el va abraçar molt fort.

Van tornar a casa, la seva mare estava preocupadíssima pero l'ho important es que havien tornat a casa.

CAPÍTOL 2. 

Va passar 2 setmanes la Mar ja havia sigut la segona vegada que tenia aquelles aparicions i accions tant estranyes. I va decidir anar amb una monja per saber que li pasaba.Quan va arribar a l'església li va preguntar a una monja si la podria ajudar i ella va afirmar.

La monja la va portar en una oficina bastant vella i bruta . I li va oferir un té, i la Mar ho va acceptar. Li va explicar totes les aparicions que va tenir i tot el que li va passar. la monja a mesura que anava escoltant cada vegada tenia la sensació de por i ràbia.

La monja li va dir: Mira noia, t'explicaré la historia. El que està passant es que tens un esperit dins teu. En aquest cas es el esperit eclipsi.

-Mar: Eclipsi? Qui es ?

- Monja: És l'esperit que fa uns quants anys que volta per el poble, i el que vol es posseir un cos.

-Mar : I com hem trec el esperit ?

- Monja : Hem d'esperar a mitjanit

-Mar: I què faràs ?

- Monja : A mitja nit quan la lluna estigui completament a sobre del sol et portarà en un altre lloc irreal, recorda que és part de la seva imaginació i el que vol es donar por per apoderar se del teu cos. Tu mai tinguis por perquè si no l'esperit aconseguirà el que vol.

-Mar : I saps com serà l'aparició ?

- Monja : serà més horrorosa que mai però no et preocupis si fas el que t'he dit no pesarà res dolent.

-Mar: Es que no vull tornar a una d'aquelles aparicions

- Monja : ho entenc, però ara no hi ha més opcions.

-Monja : Ens veiem a mitjanit allà a l'església

La Mar després de aquelles noticies encara estava mes espantada, pero el que no volia era tenir aquell esperit anomenat eclipsi.

CAPÍTOL 3. EL MÓN TENEBRÓS

Es va despertar en un món surrealista, amb arbres vermells, gegants, i fantasmes de tot tipus.

La mar no entenia res va començar a caminar i va veure que estava en el món de l'eclipsi.

Va veure una ombra negre com cada vegada s'acosta mes i mes. La Mar no s'havia que fer i va començar a corre i va veure que hi havia un portal lluminós a uns quants metres va recórrer tot el que va poder, cada vegada la ombra estava mes i mes a prop a mar va saltar cap al portal i va poder passar.

I estava la monja que la va ajudar

-Mar : que era allò?

-Monja : era el món de l'esperit, has tingut molta sort

-Mar: això vol dir que ja s'ha acabat tot no ?

-Monja : si ja estas en perill

A Partir d'aquell moment la Mar va estar més tranquil i el poble també. Aquella experiència es va quedar un record mes de a Mar i el vostre també lectors.

FI