La Lechería

Aleix:

Devia ser un vespre de divendres, o dissabte? ... no ho recordo, la veritat. 

Portava tota la setmana escrivint uns articles per aquella maleïda revista de vins que em duia de cap i és que com passa sempre, un amic em va enredar:

- Dius que ets escriptor? estem editant una revista de vins molt cool que ho petarà, no voldries escriure per nosaltres? Va vine, ja veuràs, no t'ocuparà gaire temps i et donarà prestigi. És més, crec que perds el temps amb aquella novel·la; que hi portes, 

8 anys? Una novel·la eròtica deies? Eròtica? Tú? Ja ...

A les dues setmanes em tenia de negre tancat amb l'ordinador per 500 pavos al mes escrivint articles per a esnobs, mentre ell se'ls enduia de festes de Moet Chandon i alita de mosca... Fill de la gran puta!

Necessitava reprendre la meva novel·la, m'havien parlat d'un local nou, tranquil i íntim on fer una copa i potser trobar de nou la inspiració.

Èlia:

Tot va començar un divendres de primavera, per fi començava a afluixar el fred i  podia lluïr aquell vestidet tan "monu" que vaig comprar al Primark en l'últim Black Friday; 

i és que estava aburrida ja de l'hivern i sentir-me embutida en capes de roba com una ceba, per fi! 

Lluïr l'espatlla, un escot ben suggerent i aquell tall tant sensual que em feia el vestidet a l'alçada de les natges, m'encanta! 

Què us creieu? Que només als nois us agrada veure'ns lleugeretes quan arriba el bon temps? A nosaltres també ens agrada lluïr... 

I és que les últimes experiències que havia tingut no havien sigut gaire reconfortants. 

Havia provat el tinder, el bumble, adoptauntio.com i més merdes que ni recordo i si: 

25 matches, converses per whatsapp amb fotos sexis i molt de rotllo, però al final 

res de res, tot titafluixes i pseudofuckers de primer assalt, Necessitava més! 

M'havien parlat d'un local de trobades nou, íntim, on la gent feia unes copes i si t'atreia algú provaves i segons surgia acabava la nit, res podia fallar!

Aleix:

Us havia dit que visc a Gràcia? Bueno, visc... tinc llogada una habitació minúscula en un pis antic regentat per una anciana bipolar; sí, sí, bipolar... tant et persegueix per la casa vigilant que no deixis cap llum encès o no facis soroll més enllà de les 9 del vespre com li dóna el venasso amb la secció de cuina de la Mariló i et malcria a tuppers com si fossis el seu nen de l'ànima; crec que d'aquí em ve aquest trist complexe d'adolescent pajillero fregant els quaranta però en quant pugui publicar la novel·la, l’engego.

Com que el local no era gaire lluny vaig decidir anar en bici; sí, una bici holandesa que  em van regalar i lligava a un fanal de la plaça. Havent connectat el gps i desat la llibreta i els bolígrafs a les alforges, m'hi vaig dirigir.

La ciutat es veia tranquil·la per ser divendres. Mentre pedaleja pel carril bici pensava cap on podia dirigir la meva novel·la i és que amb la puta revista l'havia deixat força oblidada; bé, la revista i el fet que la vella bipolar no em deixès pujar noies al pis.

Al quart d'hora arribava a l'ubicació marcada, havent lligat la bici prenia els estris i els desava a la gabardina. 

Èlia:

Vaig baixar les escales del bloc amb pressa, m'encantava la frisor amb que corria l'airet per sota la faldilla i com ho havia trobat a faltar!

En uns segons era al carrer i encarava la cantonada de camí al metro. Picava el bitllet i entrava al vagó. Serien només tres parades així que em vaig recolzar al respatller dels seients. En els seients de davant, reposaven tres jovenets d'aquests amb pantalonets arrapats que deixen entreveure els turmells, samarreta amb un escot més obert que el meu i la gorra 4 punts més petita del que els hi correspon, es pot ser més hortera?