Incongruències i evolució

...

No has tingut mai la sensació de tenir un pensament o una creença motl diferent a la que tenies en el passat?

I no em refereixo al tipus de creença de: abans m'agradava la pasta molt cuinada i ara m'agrada poc feta i amb la salsa pesto. No. Hem refereixo a creences més vitals, transcendentals, importants, ideològiques, etc.

Pensaments del tipus: els empresaris son uns exploradors, paguen poc als treballadors, els fan treballar moles hores, els beneficis son per ells i no pels obrers, quina injustícia! Vaga! Manifestació! I ara potser penses: mira aquesta empresa o empresari, quina bona idea ha tingut per generar un negoci, te una empresa solvent i a sobre dona treball a totes aquestes persones.

O per exemple: a mi ningú hem dirà mai que no puc anar a veure el meu equip de futbol al diumenge a la tarda amb els meus amics i després al bar a prendre cerveses. I al cap dels anys renuncies a això que et semblava tan vital perque prefereixes passar temps a casa amb la teva família i els teus fills.

Bé, segurament tothom algun cop a la vida a passat per aquest tipus d'incongruències que a vegades pot fer vergonya admetre. Però jo penso que forma part de l'evolució de les persones i que és just i natural cambiar perquè coneixem altre gent, altres maneres, tenim altres idees, altres influencies, altres objectius, i que no per fer aquests canvis estem traint al jo del passat.

FI. ETDL