TEMPORA

Capítol 1

 El Banc del Temps

En el món de Tempora, el temps era més que una mesura del dia, era una factor que determinava les vides dels seus habitants. Enmig d'aquesta societat esclau del seu propi  temps, hi havia Lídia, una jove valenta però de  butxaca força buida. Un dia, mentre passejava pels carrers de Tempora, va trobar-se davant del Banc del Temps, una institució on els rics podien comprar més temps de vida. La  desesperació i la por, la van portar fins a la porta d'entrada de l'edifici, amb l'esperança de trobar una solució per al seu amic malalt, tot i que sabia que els costos per fer-ho, podrien ser prohibitius.  

La gent hi feia cua pacientment,  alguns amb sensació d'indiferència perquè sabien amb total seguretat que  es podien permetre comprar-se molts anys de vida.  En  canvi, n'hi havia d'altres que el seu rostre era pàl·lid, no apartaven la mirada del seu rellotge, només tenien minuts abans que el rellotge fes el seu últim moviment. La Lídia es va acostar al taulell d'atenció al client, on un home elegant  vestit de negre l'esperava amb un somriure . "Benvinguda al Banc del Temps", va dir amb una veu suau. "Com puc ajudar-te avui?" La Lídia va mirar les pantalles que hi havia just al costat de l'assistent. "Quin lot vols, senyoreta? Avui tenim una oferta, compra 5 anys de vida i et regalem 2 mesos, 3 dies, 12 hores , 29 minuts i 5 segons. Està de sort, avui com que és festiu només val dos mil euros, cada any, és clar! " va dir l'home impacient. La Lídia es va quedar de pedra, no sabia què dir, no es podia permetre gastar-se deu mil euros, era impensable!  La Lídia fa fer una ullada a les altres promocions. "Hola, noia? No tinc tot el temps del món, nena. Ja sap que el temps va molt car, no el vull gastar esperant a que decideixi la seva promoció", va dir el senyor amb un to molt desagradable. La Lídia sense dir res va marxar, molt trista, cap al bar que sovint anava a fer el toc.