TEMPORA

capítol 5

 L'Arnau va entrar  amb una barreja de preocupació i esperança als ulls.

—Lídia, ho has aconseguit? —va preguntar ell, amb veu tremolosa.

—Sí, Arnau, ho tinc tot aquí. Ara només hem d'administrar-te el temps —va respondre ella, obrint la motxilla i mostrant-li els vials.

Van començar el procés . L'Arnau, estirat al llit, va rebre la primera dosi mentre la Lídia l'ajudava. El temps semblava expandir-se davant els seus ulls. El seu rostre pàl·lid va començar a recuperar color.

Durant els dies següents, la Lídia va continuar administrant-li els vials de temps. L'Arnau anava millorant a poc a poc, recuperant l'energia.  La Lídia, per fi, podia veure una llum d'esperança al final del túnel.

Però no tot seria tan fàcil. La policia de Tempora estava investigant el robatori, i la Lídia sabia que no podia amagar-se per sempre. Un matí, mentre ajudava l'Arnau a caminar pel jardí, va sentir el so de les sirenes a la distància. Sabia que venien per ella.

—Lídia, no pots fer front a això sola. —va dir l'Arnau, mirant-la amb preocupació.

—Ho sé, Arnau. Però faré tot el que calgui per assegurar-me que estiguis bé. 

La Lídia va decidir explicar tota la veritat a les autoritats, confiant que l'entendrien. Quan la policia va arribar, la Lídia es va entregar voluntàriament.

—Ho he fet per salvar el meu amic. La temporitis li estava robant la vida, i no tenia cap altra opció. —va dir ella.

Després de la seva confessió, la policia de Tempora es van quedar sorpresos. Els mitjans de comunicació van difondre la seva història. Es van implementar noves polítiques per assegurar que ningú hagués de patir com l'Arnau, i es va crear un fons especial per ajudar els malalts de temporitis.

Després d'un judici just, la Lídia va ser absolta dels càrrecs gràcies al suport de la gent. L'Arnau es va recuperar completament, i els dos amics van poder gaudir d'una nova vida plena de temps i esperances.

El país de Tempora va canviar per sempre gràcies a la valentia de la Lídia.