Em vaig enamorar d'aquell nen. Tenia els pòmuls de la cara ben marcats i reia eufòric, tot sol pujat en una pedra amb els seus cabells de color carbassa. Em mirava. Em vaig posar nerviosa. Vaig sentir uns nens que parlaven emocionats que deien que en aquell museu, els quadres prenien vida de nit. Em vaig emocionar igual que ells pensant que el nen del qual m'havia enamorat el podria arribar a conèixer. Vaig seure fins que es va fer de nit en el museu. Aquella tarda i aquella nit, vaig desitjar poder viure en aquell quadre per així viure amb ell. De sobte, vaig sentir la veu d'un nen: Hola noieta, què fas aquí? Si és molt tard!
No m'ho podia creure. Sense pensar-ho dos cops, vaig córrer cap a ell i em vaig fondre en la seva abraçada. En aquell moment, vaig sentir la veu d'una dona: Fill meu! Quin susto que m'has fet! No et trobàvem per enlloc! Vinga cap
casa!
Vaig aixecar-me del seient on m'havia passat la tarda i la nit davant del meu noi. Tenia cara d'incertesa, amb raó. Me mare, mentres m'arrossegava cap a la sortida del museu agafant-me pel canyell mentres remugava, jo vaig dubtar de si allò increïble que m'havia passat va ser real o no. Vaig decidir que era més bonic creure-s'ho.
ESTÁS LEYENDO
Minirelats
Short StoryLlegir i escriure són uns dels grans plaers de la vida. Disfruteu-los. Dic minirelats perquè quan començo a escriure, tinc una petita idea que crec que no anirà per molt més que mitja pàgina. Però quan escric, el cap em comença a funcionar i a emoci...
