AL CEMENTIRI, NITS D'AMOR

Personatges:

Jèssica: Protagonista.

Jack: Protagonista.

Lana: Millor amiga de la Jèssica.

James: Policia (company de treball de la Jèssica).

Kevin: Policia (company de treball de la Jèssica).

------------------------------------------------------------------------------------------------

NARRADOR: Fa uns mesos que un perillós assassí ronda per la ciutat, en "Red John". Mata d'una manera peculiar. Les seves víctimes, sense relació entre elles, apareixen amb un tall en forma de somriure al coll. Les primeres tres es va pensar que eren suïcidis, però a la següent l'assassí es deixà l'arma del crim. Un punyal de plata i or.

Avui, 21 d'agost, a les 20:46, al cementiri de la ciutat:

La mare de la Jèssica és morta de fa poc. I té la mala sort de trobar-se a l'assassí al cementiri, on ella plora per la seva mare i ell enterra a la seva última víctima.

La Jèssica es lamenta i posa a la tomba de la seva mare un ram de flors.

JÈSSICA: Mira mare, t'he portat unes tulipes blanques, les teves flors preferides.

JACK: Que difícil... Si ho sé la deixo a casa... Com pesa...

NARRADOR: L'assassí, que de sobte se n'adona de la presència d'algú altre, s'apropa lentament a la Jèssica, qui no el veu i segueix mirant la tomba de sa mare.

Ell se la queda mirant i al final, incòmode per veure-la plorant, diu...

JACK: Per què plores?

NARRADOR: La Jèssica, espantada per la pregunta inesperada, fa un bot i es gira.

JÈSSICA: Qui ets, et conec?

JACK: No, la veritat és que no t'he vist mai. Em presento, em dic Jack, però, per què plores?

NARRADOR: La Jèssica, que està obsessionada amb els casos d'assassinats, l'examina preguntant-se que se suposa que fa l'home tan tard al cementiri. Reflexiona. Ell també s'ho deu estar preguntant així que diu.

JÈSSICA: Jèssica. Estic lamentable perquè fa poc la meva mare s'ha anat d'aquest món. Però, normalment a aquestes hores no hi sol haver gent, que fas aquí?

NARRADOR: En Jack, a qui li sorprèn la pregunta i l'enxampa desprevingut, es queda uns segons parat sense contestar, però després d'un minut, en veure que la Jèssica el mira amb una mirada massa inquisitiva, no té més remei que inventar-se una mentida sobre la marxa. No creu que si li diu que estava enterrant a la seva víctima es quedi tan panxa.

JÈSSICA: Jack?

JACK: Emmm... Sempre vinc a relaxar-me. No m'agrada relacionar-me amb la gent.

JÈSSICA: Oh, mai m'havia plantejat que un cementiri fos un lloc per relaxar-se, però ara que ho dius... Potser, quan no hi ha ningú, ple de silenci, és un bon lloc.

NARRADOR: En Jack no s'acaba de creure que s'ho hagi cregut, però no sembla una mala persona per començar a relacionar-se...

I la Jèssica sospita que hi ha alguna cosa més a part de relaxar-se, si és veritat això...

JACK: Demà tornaràs? Quedem aquí a la mateixa hora? Ara me n'he d'anar, però demà torno.

JÈSSICA: Suposo.