Reflexions // Reflexiones

El Poble

"El meu poble té una plaça de records", deia Txarango en la seva mítica cançó del disc Som Riu. Tothom té un poble on estiuejava en la infantesa. Petit, gran, maco, lleig, especial, horrible...

Al meu poble he passat alguns dels estius que recordo amb més estima. Recordo la meva àvia, els balls de la festa major, el bar amb la gent que el regentava, els camins, les fonts, les persones de tota la vida... Tot en el seu conjunt.

Però què és el que fa tan especial els pobles? Llocs on segurament no viuries tot l'any i que si fos així perdrien la seva màgia.

Jo personalment crec que l'efecte dels pobles a l'estiu equival a la tranquil·litat, el relaxament i l'aturada del temps.

Vivim vides més ràpides del que voldríem i anar al poble és aturar-se. Un efecte difícil d'explicar, però que et permet contemplar la vida i que ella et torni la mirada. Lliure de complicacions. Sense sortir de la zona de confort. Sense que miris el rellotge constantment i que no sàpigues en quin dia de la setmana et trobes. Viure per viure simplement. Aquesta és la manera de viure que ens ofereixen els pobles a l'estiu.

Un moment de reflexió que va més enllà de la nostra persona. Hem de pensar també en el trasbals que suposen aquests mesos d'estiu per les persones que viuen als pobles durant tot l'any. La massificació mai és bona i l'èxode massiu tampoc. Cal fer consciència i posar el respecte per davant de tot. Hem d'aportar el mateix que els pobles ens ofereixen a nosaltres.

Hem de dir sí a reactivar la vida dels pobles, perquè no morin i per fugir de la quotidianitat i la rapidesa de les nostres vides, però hem de recordar que la convivència amb persones que per sort o desgràcia el poble és casa seva. Que viuen els crus hiverns desemparats i amb pocs recursos. Que treballen per sobre de les seves possibilitats per sobreviure i que mai poden marxar de vacances perquè el poble és casa seva.

Amabilitat, respecte i reconeixement.